Com fer-se els tacs de pilota a mà pas a pas (amb Moco Verde i esparadrap)
31 octubre 2026
Planxes, didals, Moco Verde i esparadrap: com fer-se els tacs de pilota a mà pas a pas, quin material triar i els errors més comuns.
Quan un pilotari deixa la goxua i comença a jugar amb pilota mixta o amb Toke, apareix la pregunta de sempre: com es fan els tacs? Quasi tothom ho aprén mirant els majors del frontó, i cadascú acaba amb el seu propi mètode.
En esta guia tens el procediment bàsic, el material que necessites i els errors més habituals. És una base de la qual partir: després l’ajustes a la teua mà amb el teu monitor o entrenador.
En resum: com es fa un tac
- Llava’t i eixuga’t bé les mans.
- Talla una planxa d’escuma a la mida del teu palmell, o retalla un tac ja format.
- Apega-la al palmell amb Moco Verde (cinta de doble cara).
- Posa els didals en els dits que més colpegen.
- Embolica la mà amb esparadrap, ferm però sense estrényer.
- Comprova que mous bé els dits i fes uns quants colps suaus abans de jugar.
Què és un tac i per a què servix
El tac és una capa de protecció que el pilotari es col·loca en el palmell i, sovint, en els dits abans de jugar. La seua funció és repartir el colp de la pilota sobre més superfície de la mà, perquè l’impacte no es concentre en un sol punt.
No hi ha un tac universal. El gruix, la duresa i la forma depenen de la mà de cada jugador, de la pilota i del seu costum. Per això convé provar, observar com respon la mà i demanar consell al club.
Material que necessitaràs
La base: planxes d’escuma o un tac ja format
La base del tac és una escuma que esmorteïx el colp. Tens dos camins: tallar-la tu a mida o partir d’una peça ja formada.
- Planxes Azkitpilota: escuma de 12 x 20 cm en sis dureses (Shore A 25, 30, 40, 45, 50 i 60) i dos gruixos (2 i 3 mm). Cada duresa té el seu color: com més alt és el número, més dura és la planxa. Si en gastes sovint, hi ha un lot de 10 en què combines dureses i gruixos.
- Planxes Azkitak: la versió amb malla exterior en una cara, en duresa blana (grisa, 2,8 mm) o dura (negra, 2 mm).
- Planxes Bitak: escuma de 4 mm, blana o dura, recomanada sobretot per a pilota valenciana.
- Planxes de plàstic (0,3, 0,5 i 0,8 mm) o la protecció palmar de plàstic ja retallada, per a repartir encara més el colp pel palmell.
- Rotlles de tac de 5 o 10 metres: escuma de 3,8 cm d’amplària amb adhesiu per una cara, per a tallar tires a mida.
- Peces ja formades: el tac riojà i el tac valencià.
Quina duresa triar? Com a orientació general, les dureses baixes són més blanes i còmodes, i les altes aguanten més i es deformen menys. No hi ha una combinació fixa per a cada edat o categoria: el més assenyat és començar amb una cosa senzilla i ajustar-la a poc a poc, segons com responga la mà i el que t’aconselle el monitor. També pots combinar capes, per exemple una escuma apegada a la mà i una planxa amb malla per fora.
Per a fixar: Moco Verde i cinta de doble cara
El Moco Verde és una cinta adhesiva de doble cara, de color verd i 5 cm d’amplària, amb què s’apega la protecció al palmell abans d’embolicar-la. El Moco Verde Miarco ve en rotlles de 10 o 40 metres, i també hi ha un rotlle Lohmann de 40 metres pensat per a qui prepara les mans sovint o per a clubs.
La cinta adhesiva de doble cara blanca s’utilitza com a complement: millora l’adhesió dels tacs, sobretot quan ja s’han usat alguna vegada, i els dona més cos.
Per a embolicar: esparadrap i bena
- Leukoplast color carn 10 cm x 10 m: l’esparadrap clàssic de teixit, transpirable i fàcil d’esgarrar. També es ven en lots de 5 i de 24 rotlles.
- Esparadrap especial blanc de 5 cm x 50 m, amb una adhesivitat més agressiva i una ordidura més gran.
- Tensoplast, la bena adhesiva elàstica que s’utilitza tradicionalment perquè el tac faça més cos.
Compte: el Leukoplast, l’esparadrap especial i el Tensoplast contenen làtex de cautxú natural (el Leukoplast, a més, colofònia). Si tens al·lèrgia a algun d’estos components, tingues-ho en compte abans d’usar-los.
Extres
- Unes tisores de punta redona per a tallar les planxes i el Moco Verde amb netedat.
- Didals Azkitpilota d’escuma termoformada, en talles 14, 16 i 18 i en duresa blana o dura. Hi ha un lot de 8 en què tries la talla i la duresa de cadascun.
- Làmina de gel, elàstica, llavable i reutilitzable, que s’adapta als contorns de la mà.
- Crema eixugamans, per a qui sua molt de les mans.
Tac riojà o tac valencià: diferències
Totes dos són peces a punt per a usar, però estan pensades de manera diferent. Estes són les seues característiques segons la fitxa de cada producte:
| Tac riojà | Tac valencià | |
|---|---|---|
| Format | Peça d’escuma termoformada que s’emmotla al palmell | Bossa amb 8 planxes estretes |
| Mides | Adult 10 x 5 cm; xiquet 8 x 5 cm | 4 x 20 cm cada planxa |
| Gruix | 2, 3 o 4 mm | 2 mm |
| Duresa | Diverses, de 25 a 60 | 30 (blana) |
| Fixació | Amb Moco Verde o esparadrap | Adhesiu groc per una cara |
| Ús recomanat | Pilota a mà | Sobretot pilota valenciana |
El tac riojà només cal retallar-lo a la teua mida abans de fixar-lo. No totes les combinacions de talla, duresa i gruix estan disponibles; la fitxa et mostra les que queden mentre tries.
Quin et convé? Depén de la mà, de la pilota i del costum de cada jugador. El millor és provar amb el consell del teu monitor i quedar-te amb el que et resulte més còmode.
Pas a pas: com fer-se el tac
Este és el procediment bàsic. Hi ha variants en l’orde i en la manera d’embolicar segons el club, la modalitat i el costum de cada pilotari, així que pren-lo com a punt de partida i demana al teu monitor que et corregisca les primeres vegades.
- Mà neta i eixuta. Llava’t les mans, eixuga-les bé i espera uns minuts. Sobre la pell humida o amb crema hidratant l’adhesiu agafa malament.
- Mesura i talla la planxa. Recolza la mà sobre la planxa i marca la zona del palmell que vols cobrir. Talla amb tisores i arredonix els cantons perquè no s’alcen. Si uses tac riojà, retalla’l a la teua mida.
- Apega el Moco Verde. Talla’n un tros de la grandària de la planxa i apega’l sobre el palmell o sobre la cara interior de la planxa, sense bombolles.
- Col·loca la planxa. Posa-la sobre el Moco Verde i pressiona des del centre cap a les vores. Si portes diverses capes, uneix-les amb cinta de doble cara.
- Posa els didals. Col·loca’ls en els dits que més colpegen i tria la talla perquè queden ajustats sense estrényer.
- Embolica amb esparadrap. Rodeja la mà amb tires per a subjectar la planxa i els didals, tibant el just. Les tires han de quedar llises, sense arrugues, i cada volta ha de muntar un poc sobre l’anterior. Si vols més cos, afig una volta de Tensoplast.
- Comprova la mobilitat. Obri i tanca la mà diverses vegades. Has de moure els dits amb normalitat i no notar formigueig, fred ni canvi de color en ells. Si notes alguna cosa així, afluixa i torna a embolicar.
- Prova el colp. Abans de jugar, fes uns quants colps suaus amb la Goxua Escalfamans per a comprovar que el tac no es mou. Si notes un punt dur, corregix-lo ara.
Quant de tac segons la pilota
| Pilota | Preparació habitual de la mà |
|---|---|
| Goxua | Guants de pilotari, normalment sense tac |
| Mixta | Un tac lleuger |
| Toke i pilota de competició | Tac complet: planxes, didals i embenat |
És una orientació general: el nivell de protecció el decidix cada jugador amb el seu entrenador. Si tens dubtes sobre quina pilota correspon a cada edat, mira les fitxes de cada categoria de pilota, on s’indiquen l’edat i el pes.
Errors comuns en fer-se els tacs
- Estrényer massa l’esparadrap. Un embenat molt estret molesta i limita el moviment. Ha de subjectar, no comprimir.
- Deixar vores que s’alcen. Els cantons sense arredonir i les tires mal rematades es desapeguen amb els primers colps.
- Apegar sobre la mà suada. El Moco Verde i l’esparadrap perden adherència i el tac es mou.
- Deixar arrugues. Una arruga en l’esparadrap és un punt de pressió.
- Reutilitzar planxes gastades. Una escuma aixafada ja no esmorteïx igual. Quan perd gruix o es deforma, canvia-la.
- Canviar-ho tot de colp. Si proves una duresa o un gruix nou, fes-ho primer en un entrenament, no el dia del partit.
Com llevar-se el tac i netejar la mà
Lleva l’esparadrap a poc a poc, amb la tira arran de la pell i sense estirons. Si costa, talla l’embenat amb tisores de punta redona pel dors de la mà.
Per a les restes de Moco Verde i de pegapalo usa la crema llavamans Azkitpilota, que s’aplica en sec, sense banyar abans les mans. Després, llava’t les mans amb normalitat.
Si les planxes i els didals continuen en bon estat, guarda’ls eixuts i a l’ombra per al pròxim entrenament. La làmina de gel és llavable i reutilitzable.
Quant de material gasta un pilotari en una temporada
Depén molt de quants dies jugues i de com et fas el tac, així que no hi ha una xifra que servisca per a tothom. Com a regla pràctica, l’esparadrap i el Moco Verde es gasten en cada sessió, mentres que les planxes i els didals aguanten diversos usos si els cuides. El més útil és fixar-te en el que gastes en un parell de setmanes i calcular a partir d’ací.
Si jugues sovint o prepares les mans d’un equip, et compensen els formats grans: lots de planxes, de didals i d’esparadrap, i els rotlles de Moco Verde de 40 metres. Els tens reunits en els packs per a clubs i jugadors.
Preguntes freqüents
Què és el Moco Verde?
És una cinta adhesiva de doble cara, de color verd, que s’utilitza per a apegar les planxes o el tac al palmell abans d’embolicar amb esparadrap. En la botiga el tens de Miarco (10 o 40 metres) i de Lohmann (40 metres).
Quin és millor, el tac riojà o el tac valencià?
Capno és millor en general. Depén de la mà, de la pilota i del costum de cada jugador. El tac valencià és una protecció blana recomanada sobretot per a pilota valenciana. El més recomanable és provar amb el consell del monitor.
Cal tac per a jugar amb goxua?
Normalment no: amb goxua s’usen guants de pilotari. El tac s’incorpora a poc a poc en passar a la pilota mixta i a la de competició.
Prepara el teu primer tac
Planxes, tacs ja formats, didals i gel: tens tot el material en proteccions per a pilota a mà. Si tens dubtes sobre dureses, talles de didals o què et convé, escriu-nos i t’ajudarem a triar. I si notes molèsties que no se’n van, consulta el teu entrenador o un professional sanitari.